Síntesi biogràfica
Rafael Fernández de Soto Subirana (Bagà, 1915 – Barcelona, 1984) va ser un pintor berguedà autodidacte, fill d’Ángel Fernández de Soto, íntim de Picasso, fet que el va connectar des de jove amb els cercles bohemis barcelonins i les tertúlies del cafè Quatre Gats.
Es va especialitzar en paisatges, marines i bodegons, i va desenvolupar una vida artística itinerant. Durant anys va recórrer Espanya i la Costa Blava en una rulot que li servia alhora d’estudi i de sala d’exposició. Aquesta manera de viure i treballar el va mantenir al marge dels circuits artístics convencionals, però li va proporcionar una gran popularitat. La seva primera exposició individual va tenir lloc a Barcelona el 1944, i l’any següent va obtenir un premi a l’Exposició de Primavera de Montjuïc. El 1982, poc abans de morir, Manresa li va dedicar una exposició antològica i es va publicar un llibre monogràfic sobre la seva obra.
La seva concepció pictòrica oscil·la entre el realisme fotogràfic i el simbolisme surrealista, i ocasionalment va conrear composicions d’influència daliniana. Aquesta dualitat no és una incoherència, sinó el reflex d’un temperament que va saber combinar l’ofici après autodidàcticament amb una llibertat expressiva vinculada a l’ambient picassià de la seva infància.
