Síntesi biogràfica
Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920–2005) fou pintor, dibuixant, poeta, narrador i caricaturista, una de les figures intel·lectuals més singulars de la postguerra catalana i un dels artistes més importants que ha donat el Berguedà. Llicenciat en Dret, es formà artísticament al taller de Ramon Rogent i es vinculà als cercles intel·lectuals barcelonins dels anys quaranta i cinquanta, on coincidí amb Joan i Gabriel Ferrater, Joan Perucho, Nèstor Luján i Carlos Barral, entre d’altres. La seva pintura, d’estructura geomètrica i tendència a la simplificació, rebé una influència decisiva de Cézanne i el cubisme, i ell mateix exercí un mestratge reconegut sobre diverses generacions d’artistes berguedans.
Com a poeta publicà quatre llibres de poesia amb el pseudònim Bernat Meix, i com a il·lustrador i grafista signà portades per a obres d’Espriu, Foix, Riba o Gil de Biedma, a banda d’una important obra dedicada a esdeveniments populars, festivitats i activitats de la comarca. Caricaturista de traç esmolat, vitrallista, crític d’art, director del Museu Municipal de Berga, editor de Mossèn Armengou, pedagog i autor d’una novel·la escrita a quatre mans amb Gabriel Ferrater o un valuós estudi sobre la premsa berguedana, fou un creador rigorós, inquiet i prolífic. L’any 2001 Berga li atorgà la Medalla d’Or de la ciutat i li dedicà una retrospectiva, i el 2022 es reprengué la reivindicació de la seva figura amb l’exposició Passió intel·lectual al Convent de Sant Francesc.
